Finito. Agafant nous camins

Doncs sí! ahir mateix vaig acabar el meu últim (o això espero :P) examen de la carrera. Ara un cop acabat, se'm fa difícil creure-ho, però ja es diu... que s'acaba una cosa per començar-ne una altre :)

Avui tornant de barcelona, escoltant ICatfm, han posat aquesta La taberna d'Old John i no ho puc evitar, cada vegada que la sento se'm posa la pella de gallina. No sé si és aquesta tonada celta, les notes agudes que fa la flauta travessera, el violí o tot plegat!

Doncs bé... ara toca agafar nous camins!

La Taberna d'Old John - Pep Sala

Cervesa negra i els diners comptats
la nostàlgia la podràs trobar
al port, a la taverna d'Old John.

Hi ha els poetes que van fracassar
i quatre músics que sempre han tocat
cançons amb l'esperit de James Joyce.

El Vell John és la llegenda viva del lloc
ell mai deixarà aquest racó.

El camí que em porta a la taverna d'Old John
és ple de desencants és un home noble
i torna de tot segur que m'acollirà a les seves mans.

Tornant aquí després de tant de temps
em sembla veure la mateixa gent
perduts en les històries d'Old John.

Les seves fotos omplen les parets
els seus records aturats en el temps
el Vell John les observa amb el cor.

I té por de poder perdre un dia aquest lloc
ell mai deixarà el seu racó.

El camí que em porta fins a Dublín
està ple de paranys
aquesta terra és noble i sense cremar
segur que m'acollirà a les seves mans.

Records de la guerra, camises gastades
les cares cremades és tot el que he trobat.

El camí que em porta a la taverna d'Old John
és ple de desenganys
és un home noble i torna de tot
segur que m'acollirà a les seves mans.