Buscant el fil

Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi... Amb aquesta frase de la cançó que posaré avui començo, i és que és veritat a vegades no saps si ets tu que estàs perdut, lo altre que s'ha perdut de tu o que tothom està tant perdut que al final es troba...

No sé com encara no havia posat cap cançó d'en Quimi (compte amb la web :P)

La terra és plana - Quimi Portet

La terra és plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé;
però el que sé de cert és que el teu cos s’entén amb el meu cos.

Jo perdo el fil i no m’en recordo
de com et dius;
perdo el fil i el més trist és que
el fil em perd a mi.

Quatre palmeres i un camell,
barrejats en els meus somnis, en anglès parlen de tu.
Quatre palmeres i un camell
i una meuca en un carrer que crida: massa tard imbècil!

Perdo el fil i no m’en recordo
de com em dic;
perdo el fil però el més trist és que
el fil em perd a mi.

Si canta l’ànima m’en vaig
que jo no hi faig cap falta i no sé mai què he de dir.
Vibren les musses i no hi sóc,
pallús deconstructiu, intel.lectual carregós.
Un terapeuta de Rubí
que tracta el mal d’esquena amb infusions de comí.
Hiverns de l’hemisferi austral,
i un monjo tibetà penja una merda en un pal.

Xalets estúpids amb un gos;
pesa figues als meus somnis un turista italià.
Quatre palmeres i un camell,
semi-déus en un carrer que criden: massa lluny imbècil!